espero que us sorprengui

Recordo que un dia pel desert, al costat de casa les meves cosines vaig conèixer a una nena, ella portava un vestit quasi fet amb draps i anava sense sandàlies; la meva cosina petita d’uns 5 anys se li va acostar i li va dir no sé què amb àrab, em va agafar la mà, em va portar corrents a dins de cada seva, va agafar unes sabates seves i li va donar a la pobre nena que es va posar contentíssima.
A partir d’aquell dia em vaig començar a fixar amb el comportament i la generositat d’allà i el vaig comparar amb el d’aquí. Allà els nens es fan joguines amb trossos de fils i rodes de cotxe, vesteixen amb draps, tenen cases de fang,... i tot i així són feliços i tot el que poden ho comparteixen. Els nens fan com 6 km caminant per arribar a l’escola; mentre nosaltres per fer 200metres ens queixem perquè els pares no ens porten, la meva cosina m’explica amb signes que, a l’hivern cada nen i nena de la classe ha d’anar al bosc a buscar troncs per a fer foc en una estufa a la classe; mentre nosaltres a plena primavera ens queixem perquè durant 2 dies la calefacció no funciona. Els nens, per dinar, s’emporten un tros de pa i una llauna de sardines de casa.
L’altre dia vaig rebre un e-mail on hi havia una fotografia d’un nen petit de l’Àfrica Subsahariana quasi mort de fam, amb un corb al costat esperant a que morís per menjar-se’l. Allí explicava que el fotògraf va caure en depressió i dies més tard es va suïcidar pensant en la gran injustícia que hi ha al món.
En conclusió, ells i altres països subdesenvolupats “en vies de desenvolupament” viuen com podei i ho agraeixen, en canvi molta gent que té molt més que ells no ho valoren (jo m’incloc en aquest grup).
De les diverses vegades que he anat al Marroc i amb les diferents vivències que he tingut, he descobert que el món no està ben repartit i molts dels que més tenen més volen i menys deixen, en canvi, molts dels que menys tenen són els que més ho comparteixen.

SEXY

Joyce Carol Oates (Nova York) és una reconeguda escriptora nord-americana, autora d’una obra molt extensa que inclou novel·la, assaig, poesia, teatre i crítica literària. Ha estat professora d’humanitats a diverses universitats del Canadà i els etats units. Guardonada amb el National Book Awdard, finalista del Premi Politzer diverses vegades i candidata al premi Nobel de literatura. En les seves novel·les sempre hi ha una crítica de la hipocresia i la mentida.

Sexy: El llibre tracta d’un noi de setze anys, en Darren, popular, guapo i amb un gran talent esportiu. Una tarda, després de l’entrenament de natació, un professor (en Tracy) li suggereix acompanyar-lo a casa amb cotxe perquè fa molt fred i a en Darren, durant el viatge li sembla que se l’insinua. En Darren no diu res d’això a ningú però un dia, uns amics seus (en Kevin i en Drake), per venjar-se d’una mala nota final, decideixen acusar al professor injustament d’haver comés abusos sexuals. En Darren està confós ja que el professor li demana que el defensi i ell no sap que fer fins que un dia, la Molly (una amiga seva) li explica que el professor ha mort en un accident de cotxe. Just després de assabentar-se’n veu un e-mail del professor en el que hi diu que sen alguna cosa per ell.

Personatges: Kevin Pyne, Ross Slaugh, Drake, Jill Brockmerier, Molly Rawlings, Jimmy Kovaks i Roger Polidary (amics). Walt Flynn, (pare) i Eddy Flinn (germà). John Newlove (director de l’institut North Falls) i Tracy (professor de llengua).
Aquest llibre té tant ritmes lents com ràpids; moments de tranquil·litat i moments d’intriga i acció.
L’obra està basada al segle XXI (2004) a algun lloc de nord Amèrica (no dona molts detalls de el lloc on transcorren els fets ni els descriu sovint).

Opinió personal: Crec que és un llibre molt interessant, a mi m’ha fet pensar molt perquè mostra el pes que tenen els perjudicis socials i el mal que poden arribar a fer, també mostra la debilitat que pot arribar a sentir una persona en ella mateixa com per fer mal als altres tantsols per sentir-se menys desgraciada. El recomano a aquella gent que valori mínimament els sentiments dels altres i respecti les diferents opinions i comportaments.

Les 10 coses que has de fer per ser feliç

1. Presentar-se davant tots els problemes de manera obtimista, mirate'ls des d'un altre punt de vista, pensa en la cantitat de gent que no te ni la meitat de diners que tenim i poden conviure a més està comprovat que t'és més fàcil sol·lucionar-los.

2. Anar de bo humor a l'istitut, al treball,... És difícil però s'ha d'intentar.

3. No enfadar-se o perdre els nervis amb facilitat, així podràs millorar les teves amistats, no et quedaràs afònic i el més important; no et surtiràn arrugues.

4. Riure, riure sempre i molt, tajudarà a oblidar-te per uns instants dels petits problemes i entrevancs que t'amoïnen(i a més diuen que quan rius fas abdominals).

5. Dona gràcies que en aquest petit racó de la terra on vius cada dia surti el sol.

6. Ajuda i deixa que t'ajudin quan estas trist.

7. Estimar a tothom que t'enyori, rigui amb tu, plori amb tu, s'emocioni, t'ajudi, t'entengui,...

8. No et rebutjis mira al teu interior i veuràs com ets la millor persona que has conegut mai i aquesta és a la que estimes més.

9. No t'engoixis ni et rebotis dels insults, o coses que et fan sentir malament, si és veritat i tu ho creus intenta-ho millorar, si no, ignora-ho.

10. Deixa que els fets surgeixin per si sols no siguis impacient ni et deixis portar pels altres quan una cosa no t'grada o no la vols fer.