Recordo que un dia pel desert, al costat de casa les meves cosines vaig conèixer a una nena, ella portava un vestit quasi fet amb draps i anava sense sandàlies; la meva cosina petita d’uns 5 anys se li va acostar i li va dir no sé què amb àrab, em va agafar la mà, em va portar corrents a dins de cada seva, va agafar unes sabates seves i li va donar a la pobre nena que es va posar contentíssima.
A partir d’aquell dia em vaig començar a fixar amb el comportament i la generositat d’allà i el vaig comparar amb el d’aquí. Allà els nens es fan joguines amb trossos de fils i rodes de cotxe, vesteixen amb draps, tenen cases de fang,... i tot i així són feliços i tot el que poden ho comparteixen. Els nens fan com 6 km caminant per arribar a l’escola; mentre nosaltres per fer 200metres ens queixem perquè els pares no ens porten, la meva cosina m’explica amb signes que, a l’hivern cada nen i nena de la classe ha d’anar al bosc a buscar troncs per a fer foc en una estufa a la classe; mentre nosaltres a plena primavera ens queixem perquè durant 2 dies la calefacció no funciona. Els nens, per dinar, s’emporten un tros de pa i una llauna de sardines de casa.
L’altre dia vaig rebre un e-mail on hi havia una fotografia d’un nen petit de l’Àfrica Subsahariana quasi mort de fam, amb un corb al costat esperant a que morís per menjar-se’l. Allí explicava que el fotògraf va caure en depressió i dies més tard es va suïcidar pensant en la gran injustícia que hi ha al món.
En conclusió, ells i altres països subdesenvolupats “en vies de desenvolupament” viuen com podei i ho agraeixen, en canvi molta gent que té molt més que ells no ho valoren (jo m’incloc en aquest grup).
De les diverses vegades que he anat al Marroc i amb les diferents vivències que he tingut, he descobert que el món no està ben repartit i molts dels que més tenen més volen i menys deixen, en canvi, molts dels que menys tenen són els que més ho comparteixen.
dilluns, 2 de juny del 2008
SEXY
Joyce Carol Oates (Nova York) és una reconeguda escriptora nord-americana, autora d’una obra molt extensa que inclou novel·la, assaig, poesia, teatre i crítica literària. Ha estat professora d’humanitats a diverses universitats del Canadà i els etats units. Guardonada amb el National Book Awdard, finalista del Premi Politzer diverses vegades i candidata al premi Nobel de literatura. En les seves novel·les sempre hi ha una crítica de la hipocresia i la mentida.
Sexy: El llibre tracta d’un noi de setze anys, en Darren, popular, guapo i amb un gran talent esportiu. Una tarda, després de l’entrenament de natació, un professor (en Tracy) li suggereix acompanyar-lo a casa amb cotxe perquè fa molt fred i a en Darren, durant el viatge li sembla que se l’insinua. En Darren no diu res d’això a ningú però un dia, uns amics seus (en Kevin i en Drake), per venjar-se d’una mala nota final, decideixen acusar al professor injustament d’haver comés abusos sexuals. En Darren està confós ja que el professor li demana que el defensi i ell no sap que fer fins que un dia, la Molly (una amiga seva) li explica que el professor ha mort en un accident de cotxe. Just després de assabentar-se’n veu un e-mail del professor en el que hi diu que sen alguna cosa per ell.
Personatges: Kevin Pyne, Ross Slaugh, Drake, Jill Brockmerier, Molly Rawlings, Jimmy Kovaks i Roger Polidary (amics). Walt Flynn, (pare) i Eddy Flinn (germà). John Newlove (director de l’institut North Falls) i Tracy (professor de llengua).
Aquest llibre té tant ritmes lents com ràpids; moments de tranquil·litat i moments d’intriga i acció.
L’obra està basada al segle XXI (2004) a algun lloc de nord Amèrica (no dona molts detalls de el lloc on transcorren els fets ni els descriu sovint).
Opinió personal: Crec que és un llibre molt interessant, a mi m’ha fet pensar molt perquè mostra el pes que tenen els perjudicis socials i el mal que poden arribar a fer, també mostra la debilitat que pot arribar a sentir una persona en ella mateixa com per fer mal als altres tantsols per sentir-se menys desgraciada. El recomano a aquella gent que valori mínimament els sentiments dels altres i respecti les diferents opinions i comportaments.
Sexy: El llibre tracta d’un noi de setze anys, en Darren, popular, guapo i amb un gran talent esportiu. Una tarda, després de l’entrenament de natació, un professor (en Tracy) li suggereix acompanyar-lo a casa amb cotxe perquè fa molt fred i a en Darren, durant el viatge li sembla que se l’insinua. En Darren no diu res d’això a ningú però un dia, uns amics seus (en Kevin i en Drake), per venjar-se d’una mala nota final, decideixen acusar al professor injustament d’haver comés abusos sexuals. En Darren està confós ja que el professor li demana que el defensi i ell no sap que fer fins que un dia, la Molly (una amiga seva) li explica que el professor ha mort en un accident de cotxe. Just després de assabentar-se’n veu un e-mail del professor en el que hi diu que sen alguna cosa per ell.
Personatges: Kevin Pyne, Ross Slaugh, Drake, Jill Brockmerier, Molly Rawlings, Jimmy Kovaks i Roger Polidary (amics). Walt Flynn, (pare) i Eddy Flinn (germà). John Newlove (director de l’institut North Falls) i Tracy (professor de llengua).
Aquest llibre té tant ritmes lents com ràpids; moments de tranquil·litat i moments d’intriga i acció.
L’obra està basada al segle XXI (2004) a algun lloc de nord Amèrica (no dona molts detalls de el lloc on transcorren els fets ni els descriu sovint).
Opinió personal: Crec que és un llibre molt interessant, a mi m’ha fet pensar molt perquè mostra el pes que tenen els perjudicis socials i el mal que poden arribar a fer, també mostra la debilitat que pot arribar a sentir una persona en ella mateixa com per fer mal als altres tantsols per sentir-se menys desgraciada. El recomano a aquella gent que valori mínimament els sentiments dels altres i respecti les diferents opinions i comportaments.
diumenge, 24 de febrer del 2008
Les 10 coses que has de fer per ser feliç
1. Presentar-se davant tots els problemes de manera obtimista, mirate'ls des d'un altre punt de vista, pensa en la cantitat de gent que no te ni la meitat de diners que tenim i poden conviure a més està comprovat que t'és més fàcil sol·lucionar-los.
2. Anar de bo humor a l'istitut, al treball,... És difícil però s'ha d'intentar.
3. No enfadar-se o perdre els nervis amb facilitat, així podràs millorar les teves amistats, no et quedaràs afònic i el més important; no et surtiràn arrugues.
4. Riure, riure sempre i molt, tajudarà a oblidar-te per uns instants dels petits problemes i entrevancs que t'amoïnen(i a més diuen que quan rius fas abdominals).
5. Dona gràcies que en aquest petit racó de la terra on vius cada dia surti el sol.
6. Ajuda i deixa que t'ajudin quan estas trist.
7. Estimar a tothom que t'enyori, rigui amb tu, plori amb tu, s'emocioni, t'ajudi, t'entengui,...
8. No et rebutjis mira al teu interior i veuràs com ets la millor persona que has conegut mai i aquesta és a la que estimes més.
9. No t'engoixis ni et rebotis dels insults, o coses que et fan sentir malament, si és veritat i tu ho creus intenta-ho millorar, si no, ignora-ho.
10. Deixa que els fets surgeixin per si sols no siguis impacient ni et deixis portar pels altres quan una cosa no t'grada o no la vols fer.
2. Anar de bo humor a l'istitut, al treball,... És difícil però s'ha d'intentar.
3. No enfadar-se o perdre els nervis amb facilitat, així podràs millorar les teves amistats, no et quedaràs afònic i el més important; no et surtiràn arrugues.
4. Riure, riure sempre i molt, tajudarà a oblidar-te per uns instants dels petits problemes i entrevancs que t'amoïnen(i a més diuen que quan rius fas abdominals).
5. Dona gràcies que en aquest petit racó de la terra on vius cada dia surti el sol.
6. Ajuda i deixa que t'ajudin quan estas trist.
7. Estimar a tothom que t'enyori, rigui amb tu, plori amb tu, s'emocioni, t'ajudi, t'entengui,...
8. No et rebutjis mira al teu interior i veuràs com ets la millor persona que has conegut mai i aquesta és a la que estimes més.
9. No t'engoixis ni et rebotis dels insults, o coses que et fan sentir malament, si és veritat i tu ho creus intenta-ho millorar, si no, ignora-ho.
10. Deixa que els fets surgeixin per si sols no siguis impacient ni et deixis portar pels altres quan una cosa no t'grada o no la vols fer.
divendres, 28 de desembre del 2007
L'homosexualitat
L’homosexualitat és un tema debatut des de molts punts de vista, cultures, religions,... Jo crec que és una opció sexual com qualsevol altre i que tots l’hauríem de respectar. Molta gent no opina el mateix, és a dir, molta gent està en contra de l’homosexualitat. El cristianisme per exemple, fins fa poc no deixava que els gais o les lesbianes es casessin a l’església (i encara no està acceptat del tot).
Hi ha moltes opinions sobre com un es fa gai/lesbiana una persona: hi ha gent que diu que tots tenim una part d’homosexuals i alguns se’ls hi desenvolupa més, d’altres diuen que cadascú tria el que bol ser (opinió de la qual no hi estic molt d’acord), també n’hi ha que diuen que la gent neix normal, homosexual o bisexual. Opino que de les tres opinions la més coherent és la primera.
La gent que està en contra de l’homosexualitat, pensen com es senten els gais o lesbianes que tenen que passar-se la vida fingint que són una altra persona? S’han preguntat algun cop el que deu costar expressar els seus sentiments en públic quan saben que seran rebutjats? S’han posat al lloc d’un homosexual quan l’insulten dient-li maricón, que perd oli,...? No crec que es preguntin res d’això.
Jo crec que no s’hauria de jutjar a una persona per la seva manera de pensar sexualment, per exemple, quan descobreixes que un amic teu del mateix sexe és homosexual, perquè deixes de ser amic seu o et distancies, com si a aquest li tinguessis que agradar tu precisament? La gent no es posa en la pell de l’altre quan ho passa malament i és la millor manera d’entendre els seus sentients.
Hi ha moltes opinions sobre com un es fa gai/lesbiana una persona: hi ha gent que diu que tots tenim una part d’homosexuals i alguns se’ls hi desenvolupa més, d’altres diuen que cadascú tria el que bol ser (opinió de la qual no hi estic molt d’acord), també n’hi ha que diuen que la gent neix normal, homosexual o bisexual. Opino que de les tres opinions la més coherent és la primera.
La gent que està en contra de l’homosexualitat, pensen com es senten els gais o lesbianes que tenen que passar-se la vida fingint que són una altra persona? S’han preguntat algun cop el que deu costar expressar els seus sentiments en públic quan saben que seran rebutjats? S’han posat al lloc d’un homosexual quan l’insulten dient-li maricón, que perd oli,...? No crec que es preguntin res d’això.
Jo crec que no s’hauria de jutjar a una persona per la seva manera de pensar sexualment, per exemple, quan descobreixes que un amic teu del mateix sexe és homosexual, perquè deixes de ser amic seu o et distancies, com si a aquest li tinguessis que agradar tu precisament? La gent no es posa en la pell de l’altre quan ho passa malament i és la millor manera d’entendre els seus sentients.
dissabte, 24 de novembre del 2007
La Gioconda

La Gioconda o Mona Lisa és un dels quadres més famosos del món. Apareix en multituds de llibres, revistes, diaris i pel·lícules contínuament i és una de les obres que rep més visitants: més de 20.000 persones cada dia.
El seu autor fou Leonardo Da Vinci, que va viure a Anchiano (Itàlia) on va néixer el 15 d’abril del 1452 i va morir el 2 de maig del 1519 a França.
Aquest va ser arquitecte, escultor, pintor, inventor i ingenyer.
Aquest quadre està exposat al museu de Louvre; representa una dona alegre (d’aquí ve el nom de Gioconda en italià) la qual està inspirada amb la dona de Francesco Bartolomeo del Giocondo: Lisa Gherardini.
La principal característica que jo veig en aquesta pintura és el misteriós somriure d’aquesta dona sembla que amagui un secret sota el seu somriure; transmet un estat d’inquietud al mirar-la. La fama d’aquesta pintura es basa, en els misteris i enigmes que la envolten i en la vellesa de la dona que surt en ell.
Aquesta pintura va ser robada 1911, molts autors volien imitar-la, hi ha múltiples obres d’art inspirades en aquest quadre.
diumenge, 4 de novembre del 2007
Un diumenge al menjador
Normalment les tardes del diumenge són tranquil·les; jo, a vegades les passo al menjador de casa meva llegint, mentre juntament escolto les passes del meu avi que, amb sabatilles noves, arrossega els peus sense parar, a tort i a dret, ras ras i ras ras. Altres vegades quan aquest no es passeja per la casa (normalment buscant les pastilles que segons ell el conserven com la nevera als aliments), mentre (no sé si dorm o llegeix), se senten els seus roncs desesperats, els quals semblen un gat ennuegat per una bola de pèl:grrrrr fiiiiiiiiu grrrrr fiiiiiiiu. El caldo de la cuina, que bull amb impaciència, em deixa el cap com un timbal; xup xup xup; i sento el crec crec dels espaguetis que ma mare talla amb les mans perquè s’ha oblidat dels fideus del brou.
Els sospirs del meu germà em posen molt nerviosa que si aiix... que si uix... que si aaah... que si aii..., suposo que deu pensar que és molt estrany que jo llegeixi, aquí hi ha gat amagat.
Un meeu meeu recorre la casa ressonant com el crit d’un elefant; aquest es el meu gat. De tan tossut i rabassut com és, ens demana que li obrim la porta del garatge per poder menjar, cosa que probablement acaba de fer fa... dos minuts? Si, dos minuts o menys!
Mentrestant, el meu pare recorre la casa buscant “super glu” i gemega emprenyat perquè, segons ell, sempre ha d’obrir el gat, el qual segueix miolant desesperat. A fora de casa, se senten els cotxes que, llunyans, s'arrosseguen deixant enrrera els peatons que passegen amb tranquil·litat, tot xerrant. I pensar que diuen que “la primavera, la sang altera”... doncs jo crec que a la tardor encara és pitjor!
Els sospirs del meu germà em posen molt nerviosa que si aiix... que si uix... que si aaah... que si aii..., suposo que deu pensar que és molt estrany que jo llegeixi, aquí hi ha gat amagat.
Un meeu meeu recorre la casa ressonant com el crit d’un elefant; aquest es el meu gat. De tan tossut i rabassut com és, ens demana que li obrim la porta del garatge per poder menjar, cosa que probablement acaba de fer fa... dos minuts? Si, dos minuts o menys!
Mentrestant, el meu pare recorre la casa buscant “super glu” i gemega emprenyat perquè, segons ell, sempre ha d’obrir el gat, el qual segueix miolant desesperat. A fora de casa, se senten els cotxes que, llunyans, s'arrosseguen deixant enrrera els peatons que passegen amb tranquil·litat, tot xerrant. I pensar que diuen que “la primavera, la sang altera”... doncs jo crec que a la tardor encara és pitjor!
dissabte, 3 de novembre del 2007
jo, jo i només jo
El nom d’Agnès és d’origen grec, el qual identificaven com “Agné”. El seu significat és “la que es manté pura”.
Aquest nom el va triar el meu avi i els meus pares hi van estar d’acord.
A mi m’agrada perquè no hi ha gaire gent que tingui aquest nom i el trobo original.
El pitjor del meu caràcter és que algunes vegades sóc massa sensible i és molt fàcil ferir-me els sentiments.
En canvi, de bo, tinc que sóc molt extravertida; m’agrada conèixer gent i no tinc gaire vergonya: les meves amigues sovint em diuen que estic boja; jo, en general, en diria... descontrol hormonal.
El que té de dolent el meu físic és que tinc els braços molt amples perquè faig
molt exercici de braços a dansa i se m’han quedat massa musculosos.
El que m’agrada més és el meu cabell, el cabell arrissat, sé que costa de cuidar però trobo que és un tipus de cabell molt maco.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)